El llibre “Estudis de Terrissa Catalana” d’en Marià Burguès
(1851-1932), publicat el 1925, fou el primer llibre dedicat a la terrissa
editat a Catalunya.
Burguès va ser aprenent de terrisser des de molt jove començant al seu
lloc de naixement, Sabadell, per anar després a perfeccionar el seu ofici a
Mataró.
Per evadir les seves obligacions de quintes es trasllada a França,
concretament a Tuïr, on segueix perfeccionat el seu ofici.
Treballa a l’obrador d’en Simon Deprade i de la seva estança a la
població del Rosselló diu el següent al seu llibre:
“Començàvem la jornada a les quatre de la matinada i jo i un altre de
La Bisbal, que també era pròfug de la quinta, no hi havia dia que no haguessin
tocat les cinc quan acudíem al taller amb els ulls embotornats de son, encara.
Mai rebérem un retret del patró, republicà que solament pensava en la revanche (feia poc que havia acabat la
guerra franco-prussiana)
En l’ofici de terrisser hi han dues maneres de treballar la pasta al
forn; a cap de pastor o a la bola. El primer, d’un mateix pastor de fang se’n
fan peces fins que s’acaba; amb el segon es posa una bola de fang mesurada per
cada peça. A Tuïr era obligat treballar a la bola, car les peces a cap de
pastor s’esquerdaven de l’extrem en assecar-se. Les formes de la majoria de
peces de Tuïr són elegants i pràctiques a la vegada. Les gerres, estretes de
peu i amples de boca permeten veure el contingut, les cassoles amb cua, tupins
amb cua, càntirs i poals d’una forma típica i ben decorats, vernís negre i
faixes verticals de color palla i roig clar. El vernís en general era groc,
carregat d’escalla de ferro”
La terrissa de Tuïr. Il·lustració d'en Marià Burguès al seu llibre "Estudis de Terrissa Catalana" 1925
El patró d’en Marià Burgués, Simon Deprade, era el tercer d’una
generació de cinc terrissers de Tuïr que va començar al 1790 amb el seu avi
François Deprade i que va finalitzar el 1930 amb el net d’en Simon, Antoine. Una
dinastia dedicada a la producció de terrissa, onze membres d’aquesta família es
van dedicar en 140 anys a aquest ofici.
Una altra família dedicada a la terrissa a Tuïr va ser la família
Ribere, tres generacions que comencen el 1820 i es téconstància que Joseph
Ribere va ser l’últim terrisser en actiu a la població, ja que després de la
seva mort el 25 d’abril de 1930 es tanca el seu taller.
Joseph Ribere al seu obrador. Tuïr
CÀNTIRS DE TUÏR
Robert Cabeza. Agost 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada