Avui, aquest xafogós dia del vint-i-dos d'agost de 2013, hem creat el blog dels Amics de la Terrissa.
Esperem, dins d'aquest modest espai, incloure articles, compartir opinions, adjuntar fotografies de peces, donar informació de fires i esdeveniments i també de les publicacions que arribin a les nostres mans i intentar, sempre que sigui possible, fer una mica de divulgació de la terrissa catalana i també la de l'Estat Espanyol.
L'única pretensió en el fons, és que tot això ens serveixi per aprendre cada dia, una mica més, sobre l'Art de la Terrissa.
Em sembla una paradoxa que, al contrari d’altres regions de l’Estat Espanyol, Catalunya no tingui gairebé estudis publicats en forma de llibre, dels seus centres terrissers actuals o extingits on puguem identificar amb claredat peces o atuells de la nostra terrissa.
A part del petit llibre d’en Marià Burguès, “Estudis de Terrissa Catalana” publicat l’any 1925, l’obra “L’Art Popular Decoratiu a Catalunya” (1948) d’en Ramon Violant i Simorra , amb les excel·lents aquarel·les d’en Ramon Noé, va ser el primer en tractar la terrissa catalana com un art.
Vuit anys abans però, l'any 1970, Corredor Matheos va ser cu-autor amb Llorens Artigas, del llibre “Cerámica Popular Española” editat per l’Editorial Blume.
El llibre “Guia de los Alfares de España” de la Natacha Seseña publicat el 1975 ajuda també als aficionats a aquesta recerca. Aquesta obra era part d’un treball previ realitzat per la Fundació Alemanya d’Investigacions Científiques a càrrec de Rüdiger Vossen i Wulf Köpke.
Surten els treballs d’en Joan Bassegoda “La Ceràmica Popular en l'arquitectura gòtica” i diversos estudis sota el nom de “Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval”
La col·lecció Terra Nostra publica els didàctics llibrets “La Terrissa Catalana” i els dos volums de “El llibre dels Càntirs” de l’Emili Sempere i els Quaderns de la Revista de Girona “La Ceràmica” d’Andreu Bover l’any 1993 i “La terrissa negra” d’en Marià Sàez una excel·lent i molt recomanable obra publicada el 2009.
Fer esment també a l’estudi de Jose I Padilla “Ceràmica Medieval i Postmedieval” publicat per la Universitat de Barcelona i al capítol de terrissa d’en Sergi Sabini a Summa Artis.
I no voldria deixar-me al tinter el segon volum de “Tinajeria” un exhaustiu treball dedicat a les gerres i altres contenidors de gros volum de terrissa de l’Alfons Romero. Un referent per qualsevol consulta sobre aquest material.
Robert Cabeza. Agost de 2013
L'única pretensió en el fons, és que tot això ens serveixi per aprendre cada dia, una mica més, sobre l'Art de la Terrissa.
Em sembla una paradoxa que, al contrari d’altres regions de l’Estat Espanyol, Catalunya no tingui gairebé estudis publicats en forma de llibre, dels seus centres terrissers actuals o extingits on puguem identificar amb claredat peces o atuells de la nostra terrissa.
A part del petit llibre d’en Marià Burguès, “Estudis de Terrissa Catalana” publicat l’any 1925, l’obra “L’Art Popular Decoratiu a Catalunya” (1948) d’en Ramon Violant i Simorra , amb les excel·lents aquarel·les d’en Ramon Noé, va ser el primer en tractar la terrissa catalana com un art.
Aquest llibre, encara referent per a molts, va ser reeditat l’any
1976, aquesta vegada amb fotografies d’en Jordi Gumí, les quals, moltes d’elles,
van ser fetes al Museu Etnològic de Barcelona (la mateixa font que va fer
servir en Noé per les seves aquarel·les).
L'any 1947, quan en Ramon Noé va pintar les peces, el Museu era aleshores el Museu Municipal d'Indústries i Arts Populars dins del recinte del Poble Espanyol de Montjuïc.
L'any 1947, quan en Ramon Noé va pintar les peces, el Museu era aleshores el Museu Municipal d'Indústries i Arts Populars dins del recinte del Poble Espanyol de Montjuïc.
Seguint amb les publicacions sobre terrissa, l'any 1978, algunes de les fotografies d'en Jordi Gumí van servir també per
il·lustrar el llibre d’en Corredor Matheos “Ceràmica Popular Catalana”
És l'època que la terrissa ha passat a anomenar-se "ceràmica popular"
És l'època que la terrissa ha passat a anomenar-se "ceràmica popular"
Vuit anys abans però, l'any 1970, Corredor Matheos va ser cu-autor amb Llorens Artigas, del llibre “Cerámica Popular Española” editat per l’Editorial Blume.
Aquesta obra, va ser, sens dubte, en un moment on el país intentava
retrobar les seves tradicions, el detonant que molta gent, majoritàriament
amb inquietuds intel·lectuals, comencés a col·leccionar terrissa però
malauradament, moltes vegades, sense cap criteri o intenció d’anar més enllà
que el fet de comprar una peça per decorar la seva llar.
El llibre “Guia de los Alfares de España” de la Natacha Seseña publicat el 1975 ajuda també als aficionats a aquesta recerca. Aquesta obra era part d’un treball previ realitzat per la Fundació Alemanya d’Investigacions Científiques a càrrec de Rüdiger Vossen i Wulf Köpke.
Una altra obra llargament consultada a l’època pels aficionats a la
terrissa va ser “Rutas a los alfares” publicada l’any 1982 per l’amic Emili
Sempere. L’Emili publica poc després “La Terrissa de les Terres de l’Ebre” el
primer estudi que ajuda a molta gent a veure, entendre i valorar la terrissa
d’una altra forma i criteri.
És l’època també que neix l’Associació Catalana de Ceràmica, en
aquell moment Associació de Ceràmica Decorada i Terrissa. L’Associació segueix
publicant periòdicament un butlletí el qual, inicialment, donava poc
protagonisme a la terrissa. De mica en mica però, aquesta comença a ser-hi més
present amb articles d’en Santiago Albertí, Joan Santanach o darrerament Alfons
Romero.
Malauradament el pressupost de la revista no podia assumir l’edició
dels seus articles amb fotografies en color i moltes vegades també, les
fotografies en blanc i negre, eren bastant escasses fent que els articles
finalment fossin excessivament densos sense deixar de ser però, molt valuosos.
Surten els treballs d’en Joan Bassegoda “La Ceràmica Popular en l'arquitectura gòtica” i diversos estudis sota el nom de “Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval”
La col·lecció Terra Nostra publica els didàctics llibrets “La Terrissa Catalana” i els dos volums de “El llibre dels Càntirs” de l’Emili Sempere i els Quaderns de la Revista de Girona “La Ceràmica” d’Andreu Bover l’any 1993 i “La terrissa negra” d’en Marià Sàez una excel·lent i molt recomanable obra publicada el 2009.
La revista Narria, de la Universitat de Madrid ha publicat algun article
sobre terrissa catalana, concretament en el seu número 47-48
Fer esment també a l’estudi de Jose I Padilla “Ceràmica Medieval i Postmedieval” publicat per la Universitat de Barcelona i al capítol de terrissa d’en Sergi Sabini a Summa Artis.
I no voldria deixar-me al tinter el segon volum de “Tinajeria” un exhaustiu treball dedicat a les gerres i altres contenidors de gros volum de terrissa de l’Alfons Romero. Un referent per qualsevol consulta sobre aquest material.
Estem però sense obres publicades que ens parlin dels nostres centres
terrissers, de Miravet, Torredembarra, Manresa, Sabadell, Solsona, Rialb, Gerri
de la Sal, Olot, La Bisbal o Figueres... entre tants d’altres.
Les institucions no estan en aquests moments per subvencionar o
finançar projectes d’aquests tipus però sí que és cert, que quan es podia, pràcticament
ningú va trucar a les poques portes que podien ser sensibles d'engegar un projecte
d’aquests. També ens podríem preguntar si les poques persones que podrien fer
divulgació dels seus grans coneixements sobre l’art de la terrissa a Catalunya
estan en predisposició de fer-ho o hi ha, potser, una altra resposta.
La realitat és però que estem orfes d’aquest saber i voldríem, des
d’aquí, des d’aquest bloc obert a tothom, donar l’opció a totes les persones que
estimin la terrissa poder expressar les seves opinions, aportar els seus
coneixements i establir una comunicació
que de ben segur ens enriquirà a tots en un futur.
Podeu deixar comentaris a qualsevol dels articles escrits o bé enviar-nos un correu a la nostra adreça: amicsdelaterrissa@gmail.com
Podeu deixar comentaris a qualsevol dels articles escrits o bé enviar-nos un correu a la nostra adreça: amicsdelaterrissa@gmail.com
Robert Cabeza. Agost de 2013
Adjunto la foto d'un magnífic càntir de volta de Quart d'Onyar del segle XVIII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada