MAGALLÓN. ELS DARRERS MESTRES. ANGEL BORODIA TOLOSA


És com explicar batalletes, els records d’anys passats, les vivències que tornen d´aquells anys vuitanta del darrer segle...quin dia més agradable del mes d´agost, any 1982, en companyia de l´Ángel Borodia i també de la seva esposa, la qual preparava a casa seva una excel·lent conserva de tonyina (aquell dia havia arribat al poble la camioneta del peix...)

Petant la xerrada amb l´Àngel, aquest explicava que “habia empezado a ayudar a su padre de muy jovencico, que venía de familia del barro ya que su abuelo había sido alfarero y remontaba a unas cuantas generaciones la tradición...”

Explicava la duresa de l’ofici: que no podien treballar tot l’any, tan sols sis o set mesos...que a rere guarda havien de fer un altre treball per viure tot l’any,... que la terrissa no tenia gaire futur,... que el plàstic és menjava tota l’artesania, el “rallo” -càntir aragonès-  que era fonamental al seu treball desapareixia...i queixes i més paraules carregades de raó, pensant en el no rés d’un ofici que moria.

Tot i explicant aixó, els seus ulls miraven la llunyania de la joventut i el record i present de un treball molt dur, molt difícil i molt poc reconegut.

(Sobre l’altre darrer mestre terrisser de Magallón, en Manuel Salvador, recomano veure el bloc de Rocío Herrera.... fet en tres apartats: 

http://encantodelmoncayo.blogspot.com.es/2013/03/va-de-botijos-aire-t       

Text i fotografies:
Jesús  Jiménez  Salmerón
Setembre 2013



Gerra pujada sense torn ( a la manera antiga)



Càntir dit "Castillo"




Aiguamans amb safata




Gerra d'aigua amb trenat interior (modus "rallo")



Gerreta d'aigua


Grup de les cinc peces



Cànter "rallo" amb trenat interior

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada