És com explicar batalletes, els records d’anys
passats, les vivències que tornen d´aquells anys vuitanta del darrer segle...quin dia més agradable del mes d´agost, any 1982, en companyia de
l´Ángel Borodia i també de la seva esposa, la qual preparava a casa seva una excel·lent conserva
de tonyina (aquell dia havia arribat al poble la camioneta del peix...)
Petant la xerrada amb l´Àngel, aquest explicava
que “habia empezado a ayudar a su padre de muy jovencico, que venía de familia
del barro ya que su abuelo había sido alfarero y remontaba a unas cuantas
generaciones la tradición...”
Explicava la duresa de l’ofici: que no
podien treballar tot l’any, tan sols sis o set mesos...que a rere guarda havien de
fer un altre treball per viure tot l’any,... que la terrissa no tenia gaire
futur,... que el plàstic és menjava tota l’artesania, el “rallo” -càntir aragonès- que era fonamental al seu treball desapareixia...i queixes i més paraules
carregades de raó, pensant en el no rés d’un ofici que moria.
Tot i explicant aixó, els seus
ulls miraven la llunyania de la joventut i el record i present de un treball
molt dur, molt difícil i molt poc reconegut.
(Sobre l’altre darrer mestre terrisser de Magallón, en Manuel
Salvador, recomano veure el bloc de Rocío Herrera.... fet en tres apartats:
Text i fotografies:
Jesús
Jiménez Salmerón
Setembre 2013
Gerra pujada sense torn ( a la manera antiga)
Càntir dit "Castillo"
Aiguamans amb safata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada