Michel Primot és un gran col·leccionista de terrissa francès i membre
fundador de l’associació Terres Cuites, aquesta dedicada, segons la seva pròpia
descripció, a donar a conèixer la terrissa tradicional des de l’època post
medieval als nostres dies, a la vegada que estudien la història dels centres
terrissers del Rosselló, particularment els de la vila de Tuïr, i organitzant
també, habitualment, tallers sobre terrissa.
La col·lecció-museu que té Michel Primot a la seva residència de Sant
Cyprièn, al costat de Perpinyà, ha estat objecte de la publicació d’articles en
diverses revistes (Terres Catalanes nº 39 - 2005) o també en el nº 39 de la
revista Terrart, on el seu amic Emili Sempere publicava la seva extraordinària
col·lecció d’aiguamans catalans. (Article aquest que publicarem en aquest bloc
breument)
Primot, que va ésser també l’autor l’any 2005 del excel·lent
llibre-catàleg Poteries Traditionelles,
-una mostra de terrissa de la Catalunya Nord i de Catalunya que va tenir lloc a
tres indrets de Perpinyà, La Casa Pairal, La Casa Xanxo i la Casa de la
Generalitat-, acaba de publicar un nou treball, “Terrisses Rossellonenques – Assaig de classificació”, un llibre visualment
molt atractiu on Primot fa un extens recorregut per la terrissa feta a la
Catalunya Nord, el Rosselló, segons la denominació que prefereixen els seus
autors quan parlen d’aquesta regió de França, tot i que la producció de
terrissa d’aquest territori ha estat sempre molt més propera i vinculada a
Catalunya que no pas a l’estat francès. (1)
En el llibre les peces estan catalogades en funció del seu ús:
Conservació i transport: Gerres d’oli, pots per la mel, càntirs, càntir
d’oli, mesures de vi, etc.
Preparació dels aliments:
gibrells, morters, etc.,
Consum dels aliments i també Higiene, Activitats agrícoles, Vida social
i Terrissa decorativa.
L’edició és magnífica, escrita en francès, i serà sens dubte un llibre clau
i referent quan es vulgui conèixer la impressionant terrissa produïda a aquesta
zona fins la extinció dels seus centres durant el primer terç del segle XX.
Trobem potser a faltar una millor i més acurada localització geogràfica
de les peces ja que aquesta és molt genèrica en la majoria dels casos, fet que
fa que algun dels elements inclosos hi serien més per proximitat que no pas per
ser pròpiament de la Catalunya Nord, com alguns recipients de Castellnou d’Arri
o de l’Arieja.
Un treball que, una vegada més ve de la ma un gran col·leccionista que
amb el fruit del seu treball de recerca i investigació ha pogut arribar, amb un
gran esforç, a concloure una obra com aquesta.
Si més no, no podem deixar de dir que desitjaríem veure publicacions
d’aquest tipus a casa nostra...
Robert Cabeza
(1) Sorprén que es denomini sempre la regió estudiada com Pyrénées
Orientales o Roussillon i quan es parla de Catalunya, aquesta sigui la
Catalogne du Sud (Espagne)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada