Text: Tàber – Fotos: E. Sempere
Ha vingut a les meves mans un conjunt de vint-i-set aiguamans que
pertanyen a les peces recollides amb entusiasme i persistència, del bon
col·leccionista Michel Primot, expert en ceràmica tradicional i especialista en
cànters d’Espanya així com de terrissa berber del Marroc. Una col·lecció que
totalitza unes 3.000 peces.
Actualment és president de l’Associació Terres Cuites que edita un
interessant butlletí informatiu “Le Pegau”, a mig camí de revista il·lustrada,
que activa la passió dels aficionats del sud-est de França.
Els aiguamans de la col·lecció son de Catalunya en la seva majoria i
pertanyen a obradors de Barcelona, Mataró i dels gironins La Bisbal, Figueres i
Olot.
No està de més recordar que aiguamans és el tradicional nom correcte
d’aquest tipus de peça, no tant el d’aiguamanil i es defineix com una gerra
d’uns trenta o quaranta centímetres que s’omplia d’aigua, per tenir-la presta
per rentar-se les mans via higiènica, proveïda sempre de dues nanses i d’un
forat a la part baixa per adaptar-hi una aixeta de llautó. Se situava en una
fornícula i disposava d’una altra peça recollidora o altre recipient adient. La
gerra es cobria d’una tapadora qua amb el pas del temps s’ha perdut en molts
exemplars i ha estat substituïda anacrònicament.
Se situava en el menjador de les llars o dels hostals muntanyencs per
rentar-se les mans abans del àpats. Així mateix a les sagristies, per permetre
a l’oficiant la més acurada pulcritud amb actes litúrgics i de comunió. I
encara l’hem vist a mitjans de segle passat en alguna barberia de poble.
Les peces estan acolorides en verd, el color més generalitzat i de
variades tonalitats. També en groc més o menys intens i viu; en negre o marró
bru i en vermell, que es mostren de color llis o apareixen regalims o taques
espontànies, com les verdes sobre groc o també el verd i vermell sobre el groc,
etc. oferint una estètica que facilitaria la venda.
És inconfusible la presència de dues nanses zoomòrfiques d’aspecte
reptilià (llangardaixos) amb el cap mirant la boca de la gerra, amb acció
possiblement protectora. La tapadora té un agafador de simple botó o un
guarniment zoomòrfic com un ocell. En la decoració, amés del color s’emprava el
dibuix incís com en el cas del conegut aiguamans de Reus, de gran mida, amb un
Sant Magí en l’acció miraculosa de fer brollar aigua de la font de la
Brufaganya, entremig d’un sol i una lluna, plantes i ocells, datat del 1778,
tot esgrafiat amb bona traça i amb la ingenuïtat pròpia de l’art popular.
Els aiguamans amb destí religiós sempre es distingeixen per portar una
creu, feta en relleu, senzilla o de dos braços. Finalment altres porten
guarniments diversos segons la creativitat i fantasia del terrisser.
Per acabar, les formes i decoracions són les responsables del “coup de
coeur” que gratifica i fa reflexionar sobre el perquè del poder d’atracció que
manifesta la terrissa tradicional, en particular i l’art popular, en general
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada