ELS TRESORS AMAGATS DEL MUSEU DEL CÀNTIR D'ARGENTONA

El Museu del Càntir d’Argentona va ser fundat l’any 1975 gràcies a la iniciativa dels Amics d’Argentona, una colla d’argentonins liderats per Jaume Clavell, historiador local i col·leccionista de ceràmica i terrissa, el qual va aportar gairebé la totalitat de la seva col·lecció per obrir aquest museu el dia 3’d’agost, vigília de la 25ª Festa del Càntir.

Aquesta festa, continuadora de l’antic Aplec de Sant Domènec, es va celebrar per primera vegada l’any 1951 amb la reproducció d’un càntir tradicional, iniciativa que s’ha repetit any rere any fins al moment actual.

Inicialment el museu es va instal·lar en una petita casa del Segle XVI d’estil gòtic tardà situada a la Plaça de l’Església fins a l’any 1997, inaugurant-se l’any 2000, la seu del nou estatge, amb una gran millora de tots els seus serveis d’atenció al públic. 

El Museu va passar de ser una petita institució local a ser un equipament amb un gran prestigi, una gran popularitat i projecció externa, gràcies a ser un museu únic al món en la seva especialitat, però també degut a les totes activitats realitzades, entre les que cal esmentar la concorreguda Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, que es fa cada any a primers d’agost, al voltant de la Diada de Sant Domènec, coincidint amb la tradicional Festa del Càntir.

El nombre i la qualitat dels exemplars del Museu del Càntir d’Argentona han anat creixent de forma constant des de la seva inauguració, incrementant d’aquesta forma el prestigi de la institució. El nucli inicial, de 300 peces, s’ha anat ampliant progressivament amb dipòsits, donacions i aportacions d’alguns col·leccionistes fins a assolir a la xifra actual de més de 4.450 exemplars.

Com a la majoria dels museus, la totalitat del contingut del Museu del Càntir no està íntegrament a la vista del públic a causa d'una manca d’espai fruit d’aquest assolit èxit de la institució. La constant incorporació de peces ha fet que moltes d’aquestes, algunes autèntics tresors amagats, hagin de restar encara emmagatzemades en prestatgeries fins que una futura ampliació de les instal·lacions que comunicarien l’actual Museu amb la superfície destinada a magatzem es pugui dur a terme.

Amb el permís de la direcció del Museu ens hem pogut endinsar dins de les prestatgeries metàl·liques del magatzem, plenes a vessar d’autèntiques joies de la terrissa, unes peces que esperen poder estar al costat de les que, probablement per només haver estat adquirides amb més antiguitat, gaudeixen d’un lloc privilegiat al Museu, netes de pols i il·luminades per una sèrie de focus halògens que automàticament s’encenen al entrar en les diverses seccions i els agradables recorreguts d’aquestes excel·lents instal·lacions dedicades al més català dels atuells de la terrissa.

No ens ha costat gens sentir-nos atrets per una sèrie d’exemplars magnífics, els quals hem anat col·locant amb tota cura damunt d’un petit escenari improvisat que ens ha permès, un per un, poder-los fotografiar amb el respecte que desperten aquestes peces úniques, les quals, resten com dèiem encara apilades i tancades en armaris de vidre la seva esperada i ben merescuda exposició al públic. 

Excel·lents mostres de la terrissa gòtica i medieval de Barcelona, bells atuells de terrissa de cuita reductora de Quart, Verdú, Sant Celoni o Vilafranca del Penedès, exquisides mostres de l’extingida terrissa de Solsona o Figueres o impressionants exemplars de la Catalunya Central, aquesta selecció que hem fotografiat, al costat d’un incomptable gruix del més clàssic i tradicional de la terrissa espanyola, omplen el magatzem del Museu del Càntir d’Argentona, són els tresors amagats d’aquesta institució que resten silenciosos esperant poder ser admirats pel públic, el qual els hauria de poder contemplar en un futur no massa llunyà dins del lloc privilegiat que els hi correspon.

Text i fotografies:

Robert Cabeza i Xavier Fàbregas

Juny 2014