Les gerres de Cadaqués, la majoria d’elles usades avui dia com a
recipients de jardineria en moltes cases d’aquest encantador poble de l’Alt
Empordà, eren, en el moment de la seva fabricació i venda, gerres destinades a
contenir i guardar líquids (oli, vi i aigua), cereals, olives, fruits o llegums
secs, la preparació de salmorres o per rentar la roba. Segons anunciaven els seus fabricants, eren gerres molt polivalents a causa de la seva alta qualitat.
Aquestes gerres no estaven fabricades a Cadaqués ni a Figueres, d’on
provenien els dolls verds usats per dur l’agua dels pous i les fons a les cases
del poble.
La gerra de Cadaqués provenia de Biot, una petita població de la
Provença al costat mateix d’Antibes que des de el Segle XVII fins a mitjans del
XX, fabricava i transportava per mar, a la majoria de poblacions costaneres de la
Mediterrània i fins i tot a ultramar, la seva gran producció de gerres de totes
mides.
Cadaqués, pràcticament aïllada per camins o carreteres fins al segle XX
va ser un excel·lent enclavament per a la venda des del mar. D’aquesta manera
doncs, les necessitats habituals d’uns contenidors per a tots els usos, aquests
ja amb unes dimensions considerables, per als habitants del poble van ser
satisfetes pels fabricants de Biot a diferència d’altres poblacions de l’Alt
Empordà on Figueres, La Bisbal, Quart o també Miravet i fins i tot el Maestrat
suplien aquesta demanda amb la seva important producció de gerres.
L'any 1688 hi ha 32 mestres terrissers a Biot. A finals del Segle
XVIII, després de la crisi que es pateix en aquesta època n'hi ha una vintena.
La producció és impressionant. En el Segle XIX es recompta una fabricació total
de 84.000 peces anuals.
La difusió de les gerres de Biot des de 1810 a 1823 des del port d'Antibes arriben, des de les costes de Ligúria fins a Nàpols, a Catalunya i la seva re-expedició des del port de Marsella fins a Portugal, Anglaterra i les colònies franceses de Guadalupe, la Martinica o la Guaiana.
La difusió de les gerres de Biot des de 1810 a 1823 des del port d'Antibes arriben, des de les costes de Ligúria fins a Nàpols, a Catalunya i la seva re-expedició des del port de Marsella fins a Portugal, Anglaterra i les colònies franceses de Guadalupe, la Martinica o la Guaiana.
Gerra de Biot. Segle XVII
Gerra de Biot. Segle XVII
Gerra de Biot. Segle XVII
La forma de les gerres varia lleugerament amb el pas dels anys. Sempre envernissades
totalment per dins i per fora només el coll, ho eren sempre amb color groc
palla, algunes vegades però, amb un groc més intens.
Molt rústiques en els seus inicis passen a tenir unes línies esveltes
extraordinàries en els Segles XVII i XVIII per passar a ser més panxudes i amb
el coll més estret en el Segle XIX i principis del XX.
Moltes de les gerres primerenques venien datades i/o amb segells rodons
amb petites flors de lis, creus de Malta o lletres gòtiques cursives.
Actualment la producció és molt escassa, molt dedicada als usos de
jardineria, malgrat que se’n fan d’envellides per l’exportació, sobretot als
EEUU.
Robert Cabeza. Abril 2013
Bibliografia: Biot. Jarres, terrailles et fontaines. XVIème-XXème
Siècles. Henri Amouric
Voyages et Métamorphoses de la Jarre. Expositon
Aubagne 2005. El mateix autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada