LA TERRISSA EN LA PINTURA

La terrissa, com element omnipresent en la vida quotidiana fins a mitjans del segle XX, ha estat, per la bellesa plàstica de les seves diferents formes i la gran gamma cromàtica dels seus colors i pàtines, protagonista en una llarga llista d’obres de la pintura clàssica figurativa catalana, espanyola i mediterrània.
La seva presència apareix en els llenços moltes vegades com l’eix principal de la pintura, com a discret motiu temàtic, com un complement d’una o vàries figures que justifiquen la composició de l’obra i també com a natura morta sent el protagonista absolut.

Alguns amants de la pintura que som a la vegada amants de la terrissa ens plantem en moltes ocasions davant d’aquestes obres amb el repte de buscar l’origen geogràfic de les peces, tasca de vegades difícil quan són obres del Gòtic, Renaixement o el Barroc i també ens agrada, no es pot evitar, interpretar el paper de l’artista, ja que coneixem una mica el que representa aconseguir els colors, reflexos i pàtines dels diversos vidriats i el fang sobre una tela. 


Un treball molt interessant sobre representacions de la terrissa en la pintura es va dur a terme al Museu del Càntir d’Argentona l’any 2001, un any després de la inauguració de la seva nova seu.
“Imatges del Càntir” mostrava obres d’art reproduïdes d’en Bernat Martorell, Velázquez, Murillo, Goya, Sorolla, Cézanne, Miró, Rusiñol o Picasso, entre molts d’altres, amb la particularitat de poder veure els càntirs reals contraposats als quals apareixien en els quadres.
D’aquesta mostra es va editar un excel·lent catàleg amb textos de Maria Antònia Arnabat i el director del Museu, Oriol Calvo, un llibret en format A4 de 68 pàgines que recomano als que, com jo, siguin amants de la pintura i la terrissa.
El llibre es pot trobar, a part de llibreries, a la botiga del Museu del Càntir d’Argentona o també a la seu de l’Associació de Ceramistes de Catalunya del Carrer Dr. Jou,7 de Barcelona.

És evident que un treball d’aquest tipus no pot incloure totes les obres pictòriques on la terrissa hi és present. Pensem que el criteri de selecció va ser molt correcte i que moltes vegades per motius aliens a la voluntat dels organitzadors la incorporació d’algunes obres no és sempre possible.

Ens agradaria però, aprofitant les possibilitats que ens ofereix aquest bloc, afegir algunes obres molt interessants al nostre criteri, no incloses en l’exposició/catàleg del Museu d’Argentona,  que poden ser també considerades com importants en la llarga llista d’obres pictòriques amb la terrissa com a protagonista.


La primera, un bodegó d’en Francisco de Zurbarán. “Naturaleza muerta con jarra y tazas” (1633)
Sembla que Zurbarán només va pintar bodegons per petició dels seus clients. Utilitzava la fórmula tenebrista usada en la seva pintura de figures, pintant en tons pàl·lids sobre fons fosc, sempre il·luminats per l’esquerra. En aquest bodegó, els elements totalment equilibrats, prenen un protagonisme estètic i visual espectacular desplaçant totalment la seva senzilla funció utilitària. 
Les peces, que semblen ser medievals hispano-musulmanes, van fer-se posteriorment, amb formes similars a Triana, Andújar i també a La Rambla o Vera. 


Un altre pintor, Julio Romero de Torres, nascut el 1874 a Córdova, va pintar a “Nieves”  amb un pot de farmàcia de Talavera l’any 1927. “La nina del cántaro”, també del mateix any, apareix amb una perula de Triana o Lucena i “La niña de la jarra” de 1928, María Teresa López González, la mateixa model que apareixia en els antics bitllets de cent pessetes, apareix amb una bellíssima gerra d’Andújar.



William-Adolphe Bouguere (1825-1905) fou un pintor realista francès, molt acadèmic i enemic de les noves tendències pictòriques de l’impressionisme, va ser famós pels seus retrats conservadors i de contingut burgès.
Dins del seu realisme, Bouguere ens va deixar algunes magnífiques obres on apareix la mateixa tipologia de càntir, un poal de la provença (chevrette), en vidriat groc i verd.




Salvador Dalí, nascut a Figueres i part del paisatge del Cadaqués de mitjans del segle XX, no podia deixar de pintar la peça de terrissa característica d’aquest indret, un Doll.


Joaquim Sorolla, que apareixia en l’exposició del Museu d’Argentona amb “El noi del càntir”, té també un interessant apunt a llapis en el Museu Sorolla, “Mujeres con cántaro. Lequeitio” on una dona porta una pedarra sobre el cap.


Laureà Barrau (Barcelona 1864 – Santa Eulàlia del Riu. Eivissa 1957) pintor en la línia pictòrica d’en Sorolla sobretot en la seva darrera trajectòria a Eivissa pel seu tractament de la llum, va pintar dues magnífiques aiguaderes l’any 1929 i 1930 amb cànters eivissencs.



La llista d’obres s’ampliarà a mesura de noves localitzacions...

Robert Cabeza. Novembre de 1013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada