La terrissa, com element omnipresent en la vida quotidiana fins a
mitjans del segle XX, ha estat, per la bellesa plàstica de les seves diferents
formes i la gran gamma cromàtica dels seus colors i pàtines, protagonista en una
llarga llista d’obres de la pintura clàssica figurativa catalana, espanyola i mediterrània.
La seva presència apareix en els llenços moltes vegades com l’eix
principal de la pintura, com a discret motiu temàtic, com un complement d’una o
vàries figures que justifiquen la composició de l’obra i també com a natura
morta sent el protagonista absolut.
Alguns amants de la pintura que som a la vegada amants de la terrissa
ens plantem en moltes ocasions davant d’aquestes obres amb el repte de buscar
l’origen geogràfic de les peces, tasca de vegades difícil quan són obres del
Gòtic, Renaixement o el Barroc i també ens agrada, no es pot evitar,
interpretar el paper de l’artista, ja que coneixem una mica el que representa
aconseguir els colors, reflexos i pàtines dels diversos vidriats i el fang
sobre una tela.
Un treball molt interessant sobre representacions de la terrissa en la
pintura es va dur a terme al Museu del Càntir d’Argentona l’any 2001, un any
després de la inauguració de la seva nova seu.
“Imatges del Càntir” mostrava obres d’art reproduïdes d’en Bernat Martorell,
Velázquez, Murillo, Goya, Sorolla, Cézanne, Miró, Rusiñol o Picasso, entre molts
d’altres, amb la particularitat de poder veure els càntirs reals contraposats
als quals apareixien en els quadres.
D’aquesta mostra es va editar un excel·lent catàleg amb textos de Maria
Antònia Arnabat i el director del Museu, Oriol Calvo, un llibret en format A4
de 68 pàgines que recomano als que, com jo, siguin amants de la pintura i la
terrissa.
El llibre es pot trobar, a part de llibreries, a la botiga del Museu del
Càntir d’Argentona o també a la seu de l’Associació de Ceramistes de Catalunya
del Carrer Dr. Jou,7 de Barcelona.
És evident que un treball d’aquest tipus no pot incloure totes les
obres pictòriques on la terrissa hi és present. Pensem que el criteri de selecció
va ser molt correcte i que moltes vegades per motius aliens a la voluntat dels
organitzadors la incorporació d’algunes obres no és sempre possible.
Ens agradaria però, aprofitant les possibilitats que ens ofereix aquest
bloc, afegir algunes obres molt interessants al nostre criteri, no incloses en
l’exposició/catàleg del Museu d’Argentona,
que poden ser també considerades com importants en la llarga llista
d’obres pictòriques amb la terrissa com a protagonista.
La primera, un bodegó d’en Francisco de Zurbarán. “Naturaleza muerta
con jarra y tazas” (1633)
Sembla que Zurbarán només va pintar bodegons per petició dels seus
clients. Utilitzava la fórmula tenebrista usada en la seva pintura de figures,
pintant en tons pàl·lids sobre fons fosc, sempre il·luminats per l’esquerra. En
aquest bodegó, els elements totalment equilibrats, prenen un protagonisme
estètic i visual espectacular desplaçant totalment la seva senzilla funció
utilitària.
Les peces,
que semblen ser medievals hispano-musulmanes, van fer-se posteriorment, amb
formes similars a Triana, Andújar i també a La Rambla o Vera.
Un altre pintor, Julio Romero de Torres, nascut el 1874 a Córdova, va
pintar a “Nieves” amb un pot de farmàcia
de Talavera l’any 1927. “La nina del cántaro”, també del mateix any, apareix
amb una perula de Triana o Lucena i “La niña de la jarra” de 1928, María Teresa
López González, la mateixa model que apareixia en els
antics bitllets de cent pessetes, apareix amb una bellíssima gerra d’Andújar.
William-Adolphe Bouguere (1825-1905) fou un pintor realista francès, molt
acadèmic i enemic de les noves tendències pictòriques de l’impressionisme, va
ser famós pels seus retrats conservadors i de contingut burgès.
Dins del seu realisme, Bouguere ens va deixar algunes magnífiques obres
on apareix la mateixa tipologia de càntir, un poal de la provença
(chevrette), en vidriat groc i verd.
Salvador Dalí, nascut a Figueres i part del paisatge del Cadaqués de
mitjans del segle XX, no podia deixar de pintar la peça de terrissa
característica d’aquest indret, un Doll.
Joaquim Sorolla, que apareixia en l’exposició del Museu d’Argentona amb
“El noi del càntir”, té també un interessant apunt a llapis en el Museu
Sorolla, “Mujeres con cántaro. Lequeitio” on una dona porta una pedarra sobre
el cap.
La llista d’obres s’ampliarà a mesura de noves localitzacions...
Robert Cabeza. Novembre de 1013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada