LA TERRISSA DEL VI A CATALUNYA

El setembre de 1985, l'Associació Catalana de Ceràmica organitzà l'exposició La terrissa del vi a Catalunya en el marc de la “V Mostra de vins a la Rambla de Catalunya” de l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi). S'hi exposaven atuells que encara es feien o que l'Associació va encarregar en centres on n'havien fet i hi eren ben recordats. 

S'acompanyava d'un desplegable de divulgació, amb dibuixos de Ròmul Brotons i text escrit per Santiago Albertí. Com fèiem amb freqüència alguns dels socis, el signà genèricament ACCDIT (Associació Catalana de Ceràmica Dccorada i Terrissa), nom oficial, llavors, de l'Associació.

   

En ocasió del trentè aniversari de la mostra, Amics de la Terrissa hem cregut oportú publicar facsímil del desplegable, tant per commemorar-la i recordar els amics que contribuïren a fer-la (alguns dels quals ja ens han deixat), com per tornar a fer divulgació d'aquests atuells. Completem el facsímil amb fotografies d'atuells sortits de les mateixes cuites que els exposats a la Rambla de Catalunya.

Joan Santanach i Soler. Novembre de 2015

Embut. Francesc Mera, Piera, 1985.

Escorredor de vi. Andreu Badia, Esparreguera, 1985. 

En aquest cas, i quasi sempre, l'envà horitzontal interior és mòbil i es recolza en un relleix intern de la paret. N'hi ha, però, d'envà fix (que, llavors, té un forat gran –o fins i tot un broc– lateralitzat per a buidar l'atuell).      

Tramostera. Antoni Maruny, la Bisbal, 1985. 

Servia per a trafegar vi o oli; d'aquí el bec i també les anses bastant baixes, que faciliten inclinar-la en buidar-la. Maruny recuperà la forma a partir d'un exemplar fet pel seu avi, Carmel Maruny, i conservat a la terrisseria (on l'usaven per a netejar-se les mans). Ell, que no n'havia fet mai, n'ignorava el nom exacte. A diferència de la relativa abundor dels atuells fets per a l'exposició per altres terrissers, de tramosteres només se'n feren quatre: dues de grans (però una mica més petites que l'original) i dues un pèl més xiques. No van ser exposades a Barcelona perquè arribaren quan la mostra ja s'havia acabat. No obstant això, una de cada mida fou cedida per l'INCAVI al Museu del Vi (l'actual Vinseum) de Vilafranca del Penedès, mentre que les dues restants foren adquirides per particulars.

Mesura. Andreu Badia, Esparreguera, 1985. 

Per a l'exposició, d'aquest tipus de gerro se'n feren de tres mides, com en altres temps: el més habitual era la mesura (o mig càntir), de vuit porrons (poc menys de 8 litres), el quartí (poc menys de 4 litres) i el mig quartí (poc menys de 2 litres). En les peces d'ús, la finestra de mesura es feia sempre un cop l'atuell cuit, perquè les peces artesanals no són mai idèntiques, ni que semblin iguals, i calia afinar la mesura. En canvi, els atuells de reproducció, en no haver de servir per a mesurar líquids, permeten fer les finestres abans de coure, cosa molt menys complicada. Per això, quan mesurem la cabuda d'una reproducció no acostuma a donar-nos la xifra teòrica correcta. 

Mig cànter. Obrador Picurt, Tivenys, 1985. 

Pitxella. Francesc Mera, Piera, 1985. 

Es feien sobretot per enviar a les comarques pirinenques occidentals, d'on eren pròpies i on s'havien deixat de fer en plegar els darrers terrissers a principis de la dècada de 1960. També s'havien comercialitzat com a gerros de sangria.

Plat de fer xuca. Josep Mestres, Quart, 1985. 

Segons el DCVB, a les comarques occidentals, suca significa sucar pa en oli o bé llesca de pa amb oli; a les orientals, trobem “suca-mulla, llesca de pa torrat i abeurat de vi”. A Quart, fer xuca és sucar pa en vi calent durant l'hivern; la forma del plat en qüestió, semblant a la d'una escudella, ajuda a escalfar el vi a la llar, alhora que permet menjar tenint-lo a la mà, a la vora del foc. El DIEC entra “suca-mulla, fet de sucar pa, galetes, etc., en un líquid, generalment vi o llet”. La suca-mulla estava bastant oblidada, però darrerament s'està estenent de nou; així, a la Selva potencien la suca-mulla de galetes en ratafia, al Pallars la de llesques de pa amb sucre i vi negre, i ha reaparegut en festes de carrer, almenys a Barcelona.