Sergio Sabini. LA ALFARERÍA RELACIONADA CON LOS ANIMALES



Este libro es un profundo estudio sobre la cerámica que ha sido realizada para la alimentación, vivienda, caza y recolección de algunos animales, y también -en algunos casos-, de sus subproductos, destinados éstos a la alimentación humana, dentro de la geografía española.
   
Partiendo de una vasta bibliografía, el libro indaga en la historia y evolución de comederos, bebederos, conejeras, nidos para aves, caracoleras, colmenas, colectoras de miel y ordeñaderos, entre una gran variedad de piezas y vasijas que, de un modo u otro, han estado implicadas en la relación del hombre con aquellos animales que, en su mayoría, han servido para su sustento.
   
El estudio incluye, además de más de 500 fotografías e ilustraciones, un índice toponímico y una propuesta de vocabulario específico que las define y discrimina según sus morfologías y destinos, nacida de una clasificación primaria y genérica de las vasijas estudiadas.

AUTOR: Sergio Sabini Celio
EDITA: Sergio Sabini Celio. Barcelona 2014.
216 páginas. Fotos e ilustraciones en color. Formato 25 x 34 cm
Pedidos: ydubini@gmail.com

ESPARREGUERA. OBRADOR BADIA 2

En una de les primeres entrades publicades al bloc comentava un petit reportatge  fotogràfic que vaig fer en una de les meves visites realitzades a finals del 70 a l’obrador de l’Andreu Badia d’Esparreguera
Amagat en un calaix es va quedar mig rotllo de pel·lícula Super8 que vaig rodar també dins de la terrisseria, la qual he pogut recuperar i passar a format digital.
La pel·lícula no està gens deteriorada si tenim en compte que té trenta-sis anys, i malgrat la poca llum interior, les imatges són prou clares. El color, no hi ha dubte, és el que ens donava Kodak en aquestes condicions lumíniques.


D’aquesta manera podem veure encara, malgrat sigui per ben poca estona, els operaris d’aquesta terrisseria d’Esparreguera dins del seu obrador i també unes curtes imatges del mestre Andreu Badia, encara treballant en aquest art que el va fer conegut, en el seu ofici, arreu de Catalunya.

Robert Cabeza. Febrer de 2014

EQUIPO ADOBE. UNA EXPOSICIÓN EN GALICIA






























La Terrissa Catalana del MUSEU DE CERÀMICA POPULAR DE L'AMETLLA DE MAR

El Museu de Ceràmica Popular de L'Ametlla de Mar (Baix Ebre) va obrir les portes el 5 de maig del 2001.
Té el seu origen l'any 1992, amb la constitució de la Fundació Privada Martí-Castro.
L'edifici s'ubica al bell mig de la natura, en un terreny de pins, garrofers i oliveres.
A les seves sales permanents s’exposen unes 4.500 peces de terrissa ordenades en diversos circuits: usos de la ceràmica, els centres terrissers, les diverses formes de càntir i el procés i les tècniques de la ceràmica. Completen les instal·lacions diverses sales d’exposició temporal, un audiovisual i una aula didàctica.
Està considerat el fons més gran exposat del seu gènere a Europa.

Des de l'any 2000 l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar forma part del seu Patronat.

Hi ha un bon nombre peces de catalanes exposades al Museu, de centres encara en actiu (malgrat que, com bé sabeu, aquests centres fan ben poques peces tradicionals en l’actualitat) i sobretot, el més atractiu, és poder admirar la producció dels centres terrissers catalans extingits, la qual cosa ens permet d’aquesta manera, aprofundir en els coneixements i la història de l’activitat terrissera desenvolupada a Catalunya.

No parlarem des d’aquí de l’activitat i la producció de cada centre ni farem tampoc una descripció detallada de cada atuell. Les referències que citem són sempre les que consten en el Museu. L'única pretensió és fer un breu passeig fotogràfic de les peces catalanes exposades i, si això pot servir a ajudar o aclarir a algú dubtes sobre l‘origen d’alguna peça o despertar l’interès per visitar les excel·lents instal·lacions d’aquest Museu, això, repetim, justificarà plenament la nostra tasca en aquest bloc.
Esparreguerra

Piera

Breda

Sant Julià de Vilatorta
Avinyó, Manresa, Sallent


Torredembarra

El Vendrell
Ginestar
Tivenys

Mataró

Mataró. Càntir d'hivern

La Bisbal

La Bisbal. Gerra

La Bisbal. Càntir

La Bisbal. Càntir negre

Figueres. Càntir d'hivern

Figueres. Càntir barral o càntir de segador

Figueres. Cullerer

 Figueres. Càntir d'oli

Figueres. Càntir d'oli amb recollidor

Figueres. Càntir d'oli

 Figueres. Gerra

 Figueres. Gerra

 Besalú. Gerra

  Ripoll. Càntir

  Olot. Càntir

  Olot. Càntir d'hivern

  Sant Hilari Sacalm. Càntir

  Santa Coloma de Farners. Càntir

 Sant Celoni. Càntir

  Girona. Barral

 Girona. Càntir de volta

Sant Sadurní d'Anoia. Càntir

 Vilafranca del Penedès. Càntir

 Vilafranca del Penedès. Càntir

Solsona. Càntir d'aigua beneïda

 Solsona. Càntir d'aigua beneïda

 Solsona. Càntir

 Solsona. Càntir

Rialb. Càntir
 Rialb. Tupí

Pont de Suert. Silló de tap

 Barcelona. Poal

Aiguamans: Figueres - Mataró - La Bisbal

 Mesures de Vi: 1.Esparreguera - 2.Quart - 3.Ginestar - 4.Tivenys 
5.Esparreguera - 6.Esparreguera - 7.Esparreguera - 8.Sallent
9.La Bisbal

 Càntirs d'hivern: La Bisbal - Figueres - Breda

Càntirs d'hivern: Esparreguera - Manresa - El Vendrell

 Càntirs de Colla: Sant Celoni - La Bisbal - Quart

Càntirs de Colla: Solsona - Sabadell - Esparreguera

Càntirs de Barca: La Bisbal - Palma de Mallorca - La Bisbal
Palma de Mallorca

Text i fotografies. Robert Cabeza. Desembre de 1013
Suport logístic al Museu. Jesús Jiménez Salmerón

Agraïments a: Daniel Boquera. Director del Museu de Ceràmica Popular de L'Ametlla de Mar