L'Asociación de Amigos de la Cerámica Decorada y la Alfarería (ALFACER), entitat organitzadora de les Jornades de Terrissa que es cel·lebren cada any a Morillo de Tou, ha publicat el número 5 de la seva revista ALFAHAR.
LA TERRISSA DE BERGA
Amb la voluntat d’anar publicant la màxima informació i documentació
sobre la terrissa catalana, i sobretot dels centres desapareguts dins de la
nostra geografia, hem rescatat un interessant article sobre la terrissa de
Berga, escrit ja fa uns anys per Maria
del Carme Riu de Martin, ceramista, doctora en Filosofia i llicenciada en
Història de l’Art.
ANTONI
PUIG HERAS: terrisser
Mª del
Carme Riu de Martin
L’ofici de terrisser ha nat
minvant amb el pas del temps i l’aparició de nous materials, com ara el plàstic.
A Berga, però, encara en resta un de molt arrelat, n’Antoni Puig Heras, que té
la botiga a la plaça de Sant Pere.
Antecedents
històrics
L’any 1579 neix a Berga la confraria dels Elois. Aquesta inclou
obligatòriament totes les persones que exerceixen qualsevol dels següents
oficis: ferrers, platers, llauners, armers, basters, cadirers, traginers i
ollers, ja que el nom de terrissaire és més
modern.
Durant 1724 es refà la confraria, que radica a l’església del convent
de Sant Francesc, si bé s’acostuma a tenir les seves reunions a les escoles i
s’articulen de nou totes les seves normes en un llibre anomenat: Memòria de les obligacions que tenen los
administradors de la confraria del gloriós San Aloy i del que han de fer entre
any en lo temps de llur administració, avui conservat a l’Ajuntament de
Berga.
Les normes més significatives per a tots el confrares, amés de
l’obligació d’estar agrupats, consisteixen en l’autorització que els dóna per a
vendre els seus productes i l’obligació de pagar 10 lliures en entrar a formar
part d’aquesta organització. No poden obrir botiga sense una llicència i el
pagament dels diners abans senyalats, més 6 sous de quota cada any. A més és
obligatori que tant els mestres com els seus oficials i aprenents estiguin
agremiats i inclús l’aprenent pagui en començar a treballar, una quantitat que
va de 3 a 4 sous, a la confraria, del contrari els ha de pagar el seu mestre.
Si bé, l’ofici d’oller no és el més nombrós, tindrà durant els anys que
van de 1725 a 1815 un pes important en l’administració de la confraria,
guanyant-los en nombre els traginers i calderers. Això és degut a què els
ollers amb freqüència resultaran escollits, molts anys, per portar a terme la
seva administració en les activitats més variades, com les festes de Sant Eloi
i Sant Antoni Abat, la realització de la capella i retaule, o bé la recaptació
de quotes entre d’altres; a més, s’ha de tenir en compte que solien assistir
tot sovint a les reunions de l’organització.
El 1725 hi havia a Berga uns 45 ollers (1), entre els quals destaquen
quatre famílies: els Cluet, Badia, Obiols i Puig, que segurament eren els més
representatius ja que figuren amb molta freqüència en les actes de la confraria
i hi porten a terme moltes activitats (2).
Si bé no és coneix la relació que hi pugui haver entre aquest Puig i
els ascendents d’Antoni Puig, val la pena de consignar que entre els Puig
esmentats al llibre al qual hem fet referència, hi figuren ja un Antoni i un
Joan Puig, ollers. No obstant, al llibre del cens de la vila de Berga de l’any
1885 ja hi trobem empadronats els besavis de l’abans esmentat, anomenats
respectivament Josep Puig Guitart i Teresa Puig Serra, que vivien a la plaça de
Santa Magdalena, nº 2, des de feia 24 anys, des
de que l’avi terrisser i originari de Gósol baixa a viure a Berga. A
aquesta època ja tenien tres fills: Antoni, Joan i Josep, i els dos petits
ajuden al pare.
El 1885 el nombre de terrissers berguedans havia disminuït molt segons
consta en l’esmentat cens, car a més de la família Puig, només s’hi troben un
altre terrisser anomenat Josep Coll, que vivia també a la de plaça Santa
Magdalena nº 12, un teuler anomenat Ramon Aspachs i Puig, que vivia al carrer
de Balç nº 6 i tres rajolers, Josep Pajerols i Riera, Bonaventura Solé i Serra
i Jaume Guixé i Serra.
Antoni Puig Heras: terrisser
Segons els testimoni de n’Antoni Puig, durant el segle XIX i principis
del segle XX a Berga hi havia de set a nou famílies diferents de terrissers,
però avui només queda ell.
Els Puig són una família de terrissers establerta a Berga: l’avi Joan
Puig i el pare Joan Puig també, treballaren en aquest ofici. Procedien de la
Cerdanya, de prop de Bellver, com molts d’altres terrissers berguedans; entre
la ciutat i la Cerdanya existia des d’antic un intercanvi freqüent de persones
i mercaderies. Per petits camins, sobretot pel coll de Pendís, baixaven els
ceretans a comprar a Berga.
Els tallers dels ceramistes berguedans estaven situats a l’antic Carrer
Major, actualment anomenat carrer Boixader, on es pot trobar encara una plaça
dita dels terrissers, prop de la Berruga i de la plaça de Santa Magdalena.
Al carrer Boixader, davant del convent de les monges Vetlladores , una
mica més amunt, treballaven els Xarrumbo,
a la plaça de Santa Magdalena l’oncle d’Antoni Puig, anomenat Antoni com
ell, passada la plaça, els de Cal Llabia,
al carrer de la Pietat, el Casal de
les flors, i a la Rasa del Canyet
(prop del terraplè) es creu que n’havia un altre, ja que es pogué localitzar
l’existència d’un forn, avui desaparegut. La família Puig tenia en un principi
taller i botiga al carrer de Santa Magdalena (actualment és el número 4)
La producció
La producció berguedana era irrellevant en comparació amb la d’altres
llocs catalans, com Esparreguera, malgrat que la seva argila vermellosa era
molt més bonica que la blanquinosa d’Esparreguera. El motiu que es produís poca
terrissa a Berga era degut a que els llocs d’extracció son escassos, hi ha poca
terra que serveixi, i és difícil d’extraure. S’havia d’aprofundir un pam sota
terra aproximadament i era necessari recollir-la en grans quantitats i
transportar-la sobre burros.
Els llocs principals d’extracció, tant pels Puig com per els altres,
eren Tagastet, d’allí en treien l’argila vermella que s’havia de barrejar amb
altres terres per tal que no provoqués esquerdes. Aquest lloc era a la Font
Serra o El recuit, davant la Restenyada. Prop de la Torre del Carcallol es
trobava una altra terra vermella que també s’esquerdava, de Casa en Ponç en
treien terra blanca. Solien barrejar les dues terres, argila vermella amb una
petita proporció de blanca.
Els Puig, a més d’aquestes argiles feien servir per treballar productes
de Linares (Jaén) i Piera de l’Anoia, sobretot. A Linares compraven aram en
pols, en grans quantitats, per obtenir el color verd. A Piera els venien el
color groc de menys qualitat, ja que l’esmalt amb el temps saltava. Altres colors
que solien utilitzar eren el vermell i el negre, més difícil d’aconseguir.
Els objectes de ceràmica eren fets a torn. Nou utilitzaven motllos, ni
treballaven a ma. Empraven la tècnica de l’engalba i l’esmalt. Aquest darrer el
posaven en immersió en una cubeta. Tenien coneixements intuïtius de l’ofici que
passava de pares a fills.
Solien fer peces per vendre a la botiga i per encàrrec rebutjant
aquelles que duien granets de calç. La producció era artesanal però en feien
força quantitat malgrat que no hi guanyaven gaires diners.
Els tipus de peces més corrents eren els càntirs, plats, gibrells,
escudelles, tubs, formatgeres, escorredores, flameres, abeuradors per al
bestiar, guardioles i tasses de te. No podien fer cassoles car la terra era
dolenta, ni tampoc teteres o bé xocolateres.
Les peces més venudes als pagesos eren els càntirs, de forma ovalada,
que portaven sols un vernissat a la part de la boca perquè ploressin, car se’ls
enduien al camp. Els de 6 litres es venien a 40 cèntims, els de 3 o 4 litres a
20 cèntims. Els càntirs per a les taules de les cases tenien una forma més
rectangular i eren esmaltats formant irisacions d’esmalt verd, castany, blanc i
groc. A 2,50 pessetes hom venia la dotzena de plats vernissats amb base
transparent, duien dues ratlles blanques decorades entorn de la vora.
Una bona clienta –recorda l’Antoni Puig- era la Nuri de cal Taulé de RiudeValls, la qual solia
comprar força dotzenes de plats per a la fonda que tenia a casa seva.
El taller i la botiga
Al taller hi tenien torns de peu, fets de fusta molt bona, amb roda de
pedra als peus, molt desgastada; pasteres i forns de llenya. Les pasteres eren
concavitats al sol per a situar i pastar el fang amb les mans i els peus. Els
forns eren força grans, d’uns 9 m2, fet de maons refractaris i tenien dues
cambres, la del foc i la de la cuita per als objectes. Per a les peces petites,
sobretot per als plats, usaven unes cavines de fang, on hi cabien vuit plats.
Als forns el foc pujava per uns tubs gruixuts a través de la graella, i
no hi havia flama directa per tal de protegir les peces. La fornada es feia
cada tres mesos i durava 24 hores. El tipus de llenya utilitzat era el pi per a
escalfar el forn, i el boix per a fer pujar la temperatura. Es gastaven de 70 a
80 feixos de boix cada vegada.
No tenien piròmetres per a controlar el foc, s’utilitzava un troç de
fang cru, posat en una tasseta, amb un filferro, el feien baixar per un forat
especial i l’introduïen dins del forn per tal de saber si ja restava cuita la
fornada. No obstant, per conèixer la temperatura de la cuita, comptava més
l’experiència del terrissaire i veure el color violeta del foc, que res més.
No era pas fàcil de coure bé totes les peces d’una mateixa fornada. A
vegades quedaven crues i s’havien de tornar a posar al forn.
El taller va funcionar sempre, inclús durant la guerra civil, malgrat
les dificultats que tenien els Puig per obtenir matèries d’altres llocs. Però a
mitjan d’aquest segle, els productes d’argila no tenien sortida; és
substituïren pels plàstics i això va condicional la desaparició del taller. Les
seves restes varen ser donades o llençades. De la seva producció més artística
es conserva un càntir esmaltat al Museu comarcal de Berga. Els Puig varen donar
algunes peces a les monges Vetlladores i a l’antiquari Mariano. A la botiga que encara avui tenen oberta a la plaça de
Sant Pere hi varen anar l’any 1939. Ja llavors restava dividida en dues parts,
com ara. A la de davant hi tenien les peces per a vendre. Darrera, hi havia un
rebost, on hi deixaven eixugar la carn de porc a l’hivern per tenir carn durant
l’any.
Ara solen vendre peces d’altre llocs de Breda i de La Bisbal, sobretot.
Aquests darrers anys ha tornat a ressorgir la importància de la
producció artesanal i moltes de les peces que poden trobar-s’hi són una
imitació de les tradicionals. També hom hi pot aconseguir objectes de plàstic
d’us domèstic com plats o cubells.
Si els Puig varen deixar de fer objectes d’argila no va ser solament
per la manca de peticions, sinó també perquè la producció sortia cara atès que
la terrissa era escassa i havien de portar molts productes de fora.
Encara avui n’Antoni Puig i Heras, als seus 83 anys, sol llevar-se a les
set del mati, com sempre ha fet. Dina d’hora, i després de fer el cafè al bar
La Lluna, sol anar de quatre a sis a la botiga a vendre. Després se’n va a casa
i sopa d’hora també. Gràcies a la seva bona memòria, l’he pogut trobar força
tardes a la botiga on m’ha explicat, de mica en mica, les notícies de la seva
vida i del taller, que he anat recollint per tal que en quedi constància
escrita.
NOTES
(1) Hi figuren com a ollers berguedans Ferrer, sala, Balero, Riu, Lladó,
Guinot, Vilargaga, Serra, Gilet, Freixa i Pajarol, a més dels quatre anomenats al
text.
(2) El 1724 els estatuts de la confraria accepten també als teulers i els
seus oficials i aprenents. De moment sols degué haver-hi un teuler. Marc Serra diu lo Tauler, i més tard, el 1808, Pere
Pajerol que fins llavors havia fet de traginer.
LA TERRISSA A CATALUNYA
LA TERRISSA A
CATALUNYA
d’Alfons
Romero i Joan Rosal
Els
obradors i les peces tradicionals de totes les comarques de Catalunya
Profusament
il·lustrat amb imatges de les peces més representatives i característiques
Amb
l’annex d’un glossari gràfic dels termes, peces i feines més habituals
La terrissa a Catalunya ens ofereix una visió general dels
centres terrissers de Catalunya, constituint un recull rigorós i molt ben
documentat. Amb informació detallada i descripció de les peces, remarca els
trets morfològics més representatius de cada centre productor.
L’obra té una gran vocació gràfica, que es tradueix en
multitud d’imatges de peces diferents, seleccionades al llarg de tot el
territori del país, procurant no deixar cap zona sense estudi i alternant les
peces més representatives i conegudes amb les més inèdites i poc corrents.
L’obra, elaborada pels especialistes Alfons Romero i Joan
Rosal i amb il·lustracions de Ramon Ripoll Masferrer, és el segon volum de la
col·lecció “Eines i feines”, que vol recuperar el coneixement de les nostres
arts manuals i està pensada tant per aquells que s’acosten per primera vegada a
aquest món com pels que ja en tenen coneixements específics.
Amb terrissa es
feien, fins fa gairebé un segle, els atuells domèstics i quotidians. Això fa
que aquest material sigui eminentment funcional, tot i que, a ulls d’avui, hi
puguem apreciar una sobrietat altament estètica.
En aquest llibre trobareu
una gran varietat d’estris de terrissa, seguint el fil conductor dels principals
centres productors, que infonen caràcter
propi a les peces en funció de la història, les peculiaritats socials i les
qualitats del terreny.
De caràcter
divulgatiu, el llibre està pensat tant pels especialistes com pels neòfits en
el tema.
Alfons Romero- És
president de l’Associació Catalana de Ceràmica des del 2004 i membre del
Consell de Redacció de la revista Butlletí
Informatiu de Ceràmica. És autor de diversos llibres i articles en revistes
especialitzades i ha participat com a ponent en congressos, comunicacions i
conferències. Està reconegut com historiador en el Diccionari d'historiadors de l'art català, editat per l’Institut d’Estudis
Catalans, en les àrees de Ceràmica, Historiografia i Col·leccionisme d’Art.
Joan Rosal- Vicepresident
de l’Associació Catalana de Ceràmica. Forma part del Consell de Redacció del Butlletí Informatiu de Ceràmica. Ha
publicat treballs sobre terrissa catalana i ceràmica aplicada a l’arquitectura
i s’ha ocupat de promoure l’ús correcte del lèxic propi dels diversos oficis
del fang cuit. També ha col·laborat en l’expertització de diverses col·leccions
museístiques, així com en salvaments d’urgència d’antics materials ceràmics i
en el disseny de la seva exposició al públic.
Les il·lustracions del volum són obra de Ramon Ripoll Masferrer.
FITXA TÈCNICA
ISBN:
978-84-15885-13-9 - Format: 18 x 23,5 - Planes: 224 - Preu: 19,5 €
Enquadernació: rústega amb ales. Contacte:
info@brauedicions.com - 972.67.04.17
LA TERRISSA DE LA GALERA
Interessant reportatge emès al Canal21 Ebre sobre la terrissa de la Galera.
Peces de terrissa dels alumnes del Curs de terrissa Montsià Actiu 2014
Del 28 de novembre de 2014 al 25 de gener de 2015 el Museu Terracota (baixos
de l’Ajuntament de la Galera) acollirà una exposició de Peces de terrissa dels alumnes del curs de terrissa Montsià Actiu 2014.
Aquesta exposició és la culminació del treball portat a terme per set
alumnes d’un Curs, organitzat pel Consell Comarcal del Montsià a través del
projecte Montsià Actiu i l’Ajuntament de la Galera i subvencionat
pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte "Treball a les
7 comarques" amb finançament del Servei Públic d'Ocupació Estatal i el
Fons Social Europeu.
El curs ha tingut una durada de 300 hores, ha
estat impartit pel Mestre Terrisser local Joan Cortiella Garcia i s’ha portat a
terme a una sala habilitada del Viver d’Empreses de la Galera.
Fa un mes que el curs ha acabat i tenint en compte
que des del Museu Terracota se li ha donat suport i aprofitant la sala
d’exposicions temporals, s’ha cregut oportú muntar aquesta exposició per donar
a conèixer la tasca portada a terme pels set alumnes, ja que tot i que no volem ser presumptuosos, pensem que el Curs ha estat un èxit,
ens congratulem de la feina feta per part de tots: administracions que l’han
fet possible, professors i sobretot alumnes i en volem fer partícips a tothom.
Partint de la base de
que aprendre a crear peces de terrissa amb el torn, no és el mateix que
qualsevol altre artesania, amb unes resultats més ràpids i immediats, en els
que al cap d’unes hores ja s’ha après alguna tècnica i fins i tot s’ha creat
quelcom. Volem mostrar com en acabar el curs els alumnes són capaços d’elaborar
peces per ells mateixos i això és un gran triomf.
Aquest resultat tan
positiu demostra que tot i que no amb la immediatesa d’altres artesanies es pot
aprendre a fer terrissa i això obre una escletxa de llum a l’hora de poder donar
continuïtat a aquest ofici present a la Galera al llarg de 300 anys que fora bo
que hi continués 300 anys més, alhora que pot ajudar a la continuïtat d’aquesta
iniciativa i fins i tot, a la llarga, la diversificació de l’economia a la
nostra comarca.
Les peces exposades seran fonamentalment peces de
terrissa tradicional, algunes envernissades i d’altres no, peces fetes amb
cura, atenció, afecte i sempre baix l’atempta mirada i indicacions del Mestre
Artesà Terrisser. Peces de qualitat i ben acabades.
Tot plegat s’acompanyarà d’uns dibuixos amb
carbonet, d’algunes de les peces elaborades, realitzats per alguns alumnes del
mateix curs.
L’exposició harmonitzarà plenament amb el nostre
centre dedicat a la terrissa de la Galera i anirà molt bé per a cloure l’any en
què hem commemorat els 10 anys de la nostra existència evidenciant que el
centre està viu ja que intervé en totes les iniciatives associades al patrimoni
cultural vinculat als terrissers de la Galera, complint així amb precisió els
objectius que es va marcar inicialment de difondre, conservar, posar en valor i
preservar aquest patrimoni.
L’acte d’inauguració i entrega de diplomes tindrà
lloc el proper 28 de novembre a les 18’00 hores al Museu Terracota i hi anirà a
càrrec del Sr. Ivan Romeu Hierro, president de la comissió d'Indústria i Empresa
del Consell Comarcal del Montsià i de
l’alcalde i regidors/es de l’Ajuntament de la Galera.
Recordeu que l’horari
d’obertura del Museu és: de dimecres a divendres de 9,30 a 13,30 h; dissabtes,
diumenges i festius de 12 a 14 h.
Més informació i visites concertades:
977 71 83 39
terracota@galera.altanet.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)